Aquest mas té un origen medieval i des de l'any 1281 pertanyia a la masia del Semí (VLADÉS, 2012: 151). Des d'aleshores pagava un cens a aquesta masia. El Borrell va ser habitada fins els volts de 1920. Amb la masia ja abandonada hi va tenir lloc un dels episodis més destacats relacionats amb els maquis el 10 de desembre de 1944. Era el moment de més efervescència de l'activitat dels maquis, i un grup de deu homes (se suposa que eren comunistes) va entrar al país amb la intenció d'arribar a Barcelona. Van fer una parada inusualment llarga, d'uns quinze dies, a la casa del Borrell. No se sap per què. El 9 de desembre (el dia anterior a ser assassinats) uns quants del grup van anar al poble de Sant Mateu on haurien robat una pistola i diners a la botiga o bé, segons altres testimonis, haurien agafat menjar racionat del sindicat. Van ser els mateixos de la botiga i un altre home els que van fer la denúncia a la Guàrdia Civil. El dia següent (10 de desembre) un grup de la Guàrdia Civil acompanyat d'excombatents del bàndol franquista es van dirigir a la casa amb un camió. Eren entre 40 i 60 homes. Sembla que les intencions de la Guàrdia Civil eren provocar la fugida dels maquis per estalviar-se així l'enfrontament i les possibles baixes. El grup va arribar de nit, quan els maquis estaven dormint, fins i tot el que feia guàrdia. Aquest va ser l'únic que va poder fugir. Segons sembla, els maquis pràcticament no van oposar resistència. Foren assassinats allà mateix i enterrats en una fossa al costat de la casa. Posteriorment, l'alcalde de Sant Mateu, tot i ser de dretes, va preferir que els morts estiguessin enterrats al cementiri i els va fer traslladar. No se sap si foren enterrats a dintre o fora del recinte. També es desconeix la identitat d'aquests homes ja que, com era habitual, anaven indocumentats. Tan sols se sap que el supervivent que va poder fugir es deia Bernat o Vernet i, segons sembla, va morir fa uns anys a Puig-reig. Una placa col·locada al cementiri de Sant Mateu de Bages recorda aquests fets.
