Cova natural d'enterrament col·lectiu. Per arribar cal agafar la pista que des de la carretera de Solsona a Berga (km 30) cap a Boixadera, 100 m abans d'arribar a l'església s'agafa un trencant a la dreta que cal seguir 700 m. El jaciment es troba al costat dreta de la pista. És una cova natural o bòfia, de composició calcària, amb un recorregut de 215 m i una profunditat de 38 m. S'hi accedeix per una petita rampa del terreny, on s'obre la boca de la cavitat, que dóna pas a un corredor d'uns 20 metres de llargària i 25 graus d'inclinació que es troba cobert tot ell per grans blocs. Aquest corredor, que s'estreny al final, dóna accès a diverses sales, una d'elles de grans dimensions travessada per un petit curs d'aigua i en la que fa anys es cel·lebrava un ball per la festa major, anomenada Sala de les Bruixes. L'altre sala es coneix com la Sala d'Honor i medeix 40 x 20 x 5 metres aproximadament. L'indret on Mn. Serra Vilaró efectuà les troballes als anys 1911 i 1918, fou en una superfície inclinada situada en el corredor que precedeix a les grans sales. Es tracta d'una superfície de 8x2 metres que inicialment estava recoberta amb una capa de concrecions calcàries d'entre 2 i 5 cm de gruix. Serra Vilaró va aixecar aquesta capa (ja alterada per excavacions de furtius amb anterioritat) i en la terra fina que hi havia dessota, efectuà un gran nombre de troballes: 19 cranis humans, 19 cranis de gos, ossos de porc fer, bou i cèrvol, fragments de destral, ascles de sílex, un fragament de ganivet i una fletxa trapezoïdal, una olleta de 6 cm de longitud, alguns fragments de vas ovoide i altres d'un bicònic, un molí. Aquestes troballes li van permetre concloure que es tractava d'una cova sepulcral utilitzada durant el neolític. Actualment no s'observen restes arqueològiques susceptibles de ser excavades. És possible que el jaciment hagi estat exhaurit per les intervencions furtives i per les excavacions de principis de segle XX.
