Aquesta masia és probablement d’origen medieval, tot i que no en coneixem notícies fins el segle XVI. En un document de 1586 que dóna testimoni d’una reunió entre veïns de la zona i el senyor de Castelladral, Jeroni de Peguera, hi figura una tal Montserrat Bigorra. Cal pensar que era l’hereva del mas o algú que hi estava emparentat. Al segle XVII en una memòria d’obra de l’església de Sant Miquel de Castelladral, entre els representants dels diferents masos de la parròquia hi consta la “honesta Saldonia Casas de Bigorra, per rahó de la dita casa”. Així doncs, en aquesta època la família ja havia canviat el cognom i es deia Casas. En un document sobre pastures del 1672 es dóna a entendre que la casa s’anomenava també Puig baix. Al segle XVIII, tal com és habitual, la masia es devia engrandir, com en dóna testimoni la inscripció d’una llinda del 1796.
Per les dimensions de la masia està clar que era una de les més importants de la zona, i al segle XIX, durant l’expansió de la vinya, s’hi devien fer ampliacions. En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com “Can Bigorra”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 5 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment, de dues plantes.
Ja entrat al segle XX Bigorra va ser habitada per masovers fins entorn de 1960. En aquesta època eren la família Castellà, els quals van trobar una dedicació molt rendible en l’elaboració de carbonet, que aleshores tenia molta demanda i que baixaven a vendre a Manresa. El carbonet era fet amb llenya més prima que el carbó. S’utilitzava en cuines i era molt pràctic perquè tenia més facilitat per cremar. L’any 1970 Bigorra estava deshabitada i el 1991 ja es trobava en ruïnes.
