L'any 1693 el declara Ambrós Bertrand d'Artés, que pagava censos al bisbe de Vic per la quantitat de 10 sous, 2 setzens de vi, 6 quartans d'espelta, 2 gallines, 2 borrecs, un velló i 6 quartans d'ordi; al rector 3 quartans de forment, i 1 velló i 4 garbes a la mongia.
En el cadastre de l'any 1774 es declara, fraudulentament segons Ferrer (1990:150), que el mas té 3 ha., i la seva propietària Francisca Bertran Tàpies era "terrateniente". És a dir, que vivia fora d'Artés. L'any 1872 figura com a propietari en José Bertran i M. Ramona Dalmau de Vic. L'any 1875 era Joan Flotats Sociats, pagès de Sant Mateu de Bages, i l'any 1889, Francisco Altarriba Cornet.
Rosario de Bertran Torrents de Manresa n'era la propietària l'any 1954 i es declaraven 73, 4 Ha. Era la filla de Llogari Torrents i Serra, un dels industrials més importants de la ciutat. En terrenys d'aquest mas s'hi construí la fàbrica del Pont de Cabrianes, a principis de segle XX.
L'any 1960 el masover era Pedro Sangrà Aynés. El mas sempre fou explotat utilitzant masovers i rabassaires i els propietaris residien a ciutat, en aquest cas a Vic.
