Bassa de can Serra de Coaner
Sant Mateu de Bages

    Bages
    Masia de can Serra. Demarcació de Coaner
    Emplaçament
    Ctra. C-55, sortida 17 i prendre camí de Coaner (a la fàbrica Jover). Seguir uns 2 km
    253

    Coordenades:

    41.83227
    1.71373
    393194
    4631953
    Número de fitxa
    08229 - 413
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08229A015000860000MW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Bassa pertanyent a la masia de can Serra de Coaner, emplaçada uns 40 m al sud-sud/est de la mateixa casa, en un paratge frondós que trobem a la fondalada que hi ha sota la casa. La bassa rep les aigües de la Font de can Serra, situada un km al nord de la masia. De la font és conduïda mitjançant tubs cap a la pica que hi ha a l'entrada de la masia i, d'aquí, cap a la bassa. La bassa té un mur de pedra en forma de presa que estanca l'aigua en una raconada. De la bassa l'aigua és canalitzada cap als horts, situats 100 m al nord i al costat de la riera de Coaner.

    Al segle XVI el castell de Coaner estava ja sota el domini dels ducs de Cardona i va anar perdent pes fins que, al segle XVII, va deixar d'habitar-se. Com succeí en molts altres casos, entorn del segle XVI sorgí al costat del castell un mas aixecat pels que n'havien estat els castlans. Aquest nou mas és el de can Serra, que a mitjans de segle XVI formava part de les possessions del mas Soler Nou, situat molt a prop i que tenia també una gran quantitat de terres i altres masos. El propietari era Joan Solernou, que el 1550 va donar en casament la seva filla Constança Solernou a Narcís Torras de Serrateix i, com a dot, li va cedir a més del mas del castell els de Bertran, la Coma i Podades. D'aquesta manera l'heretat va quedar dividida i es va estalviar de pagar impostos molt elevats (COMAS, 2010). Aquesta és la parella fundadora de la nissaga de can Serra. A partir d'aquí els propietaris de la masia disposen de l'arbre genealògic de la família. L'hereu d'aquest matrimoni fou Francesc Torras Solernou (1557-1599), i l'hereu d'aquest Francesca Torras Riera (1582-1632). Per falta de descendència l'heretat passà a un fill de cosí, Isidre Serra (1630-1712). Però a la següent generació el cognom es tornà a canviar pel de Rossell, ja que l'hereu fou el fill de Margarida Serra casada el 1652 amb Antoni Rossell, de Cardona. Els següents hereus foren Ramon Rossell Serra (1657-1736), Joan Rossell Altamís 81691-1764), Ramon Rossell Claret (1729-1809), Josep Rossell Matamala (1762-1821), Valentí Rossel Pujols (1810-1842), Domènec Rossell Capsada (1836-1920), Francesc Rossell Castellà (1895-1956), Àngel Rossell Santamaria (1915-1977) i Isidre Rossell Oliva (1945), que és l'actual propietari. Can Serra va ser habitat de manera permanent pels seus propietaris fins el 1957. Anteriorment, Francesc i Àngel Rosell (avi i pare de l'actual propietari) encara vivien fonamentalment de l'agricultura, la ramaderia i els treballs al bosc. Posteriorment van traslladar-se a Súria.