La riquesa mineral de la muntanya de Can Palomeres va propiciar que almenys des de l'època moderna s'hi explotés l'extracció del ferro. A principi del segle XX s'hi va implantar un projecte de gran abast, en què a través de les nombroses mines que s'obriren a la muntanya es transportava el ferro fins al mar, on es carregava als vaixells. El projecte el va iniciar la companyia Mines de Fer de Malgrat l'any 1909 i va funcionar a ple rendiment tan sols fins el 1914. La concessió va canviar de mans en diverses ocasions però les mines, tot i alguns intents de reprendre l'activitat, no van tornar a ser explotades. Segons diversos testimonis gràfics, l'aeri que transportava el ferro des de les mines de Can Palomeres fins al mar estava previst d'un pont que salvava la línia ferroviària, que servia de protecció davant de possibles pèrdues de material de les vagonetes. Era una estructura metàl·lica amb una torre a cada costat que anava fixada sobre una base de morter, de les que només se'n conserva una.
