Veïnat aïllat, de diversos habitatges, amb orígens al segle XIX o anteriors.
La barriada del Pujolet es situa al sud del terme municipal, a uns 500 m de distància del límit amb els termes de Subirats, Sant Fe del Penedès, Font-rubí i de Puigdàlber. Del poble del Pla dista aproximadament 1,8 quilòmetres. El veïnat és fàcilment accessible, doncs es situa al lateral dret de la carretera C-15, aproximadament en el PK 21+300, des d'on hi ha un accés directe.
El nucli es caracteritza per una agrupació de diversos edificis aïllats, sense constituir doncs un veïnat de d'habitatges adossats similar a les altres barriades del Pla del Penedès. Per aquesta mateixa raó, l'ordenació de la barriada és irregular, amb distints accessos per a cada immoble, sense existir un eix principal que els aglutini.
L'origen de la barriada s'ha de situar en una o dues cases de camp aïllades, possiblement del segle XVIII o XIX, que en els darrers anys s'ha ampliat amb noves construccions, entre les quals habitatges nous i els cellers de les bodegues Capital Vidal, situades al sud del nucli, i Jané Baqués, situades a l'est.
Les cases originals les conformen les anomenades Cal Passeric (o Passarig), Cal Tet i Cal Xup, les situades al nord de la barriada i també al nord de l'antic camí que condueix a Ca l'Orpí. Ambdues edificacions apareixen en el plànol de 1914 (INSTITUTO GEOGRÁFICO Y ESTADÍSTICO, 1917), en el que són assenyalades com "Casas de Paserich". A l'accés de cal Tet hi destaca la conservació del plafó ceràmic original amb la denominació de la barriada, en el que s'hi llegeix "Caserío el Pujolet".
Cal Passeric és avui dia un restaurant, negoci que ha transformat notablement l'edifici original, afegint-hi construccions adossades que n'amaguen la fisonomia original. D'aquest se'n conserva el volum, de coberta a doble vessant, en el que hi destaca un contrafort a la part posterior, però les obertures originals han estat reformades.
El mateix succeeix a Cal Tet, habitatge on malgrat conservació de les part originals de l'edifici, aquest ha sofert una importat reforma recent que no ha conservat trets particulars de la construcció del segle XIX, a part del plafó esmentat.
Per contra, no és així a Cal Xup, edifici noucentista ben conservat que manté part els seus trets característics originals. L'immoble, situat a la part posterior de Cal Tet, conserva a la façana un interessant remat mitjançant un frontó corbat guarnit amb dos gotims de raïm als laterals d'un estel de sis puntes; el frontó és emmarcat en els extrems per dues grans copes esfèriques guarnides amb garlandes, que són l'element més destacat de l'edifici. El frontó es situa sobre una ràfec de rajoles col·locades a punta de diamant. Al primer pis hi destaca l'antiga vasa d'adorn del balcó, acabada en punta, tot i que la llosana del balcó ha estat substituïa per una de nova. També l'accés principal ha estat reformat.