Barraca Ponç
Pontons

Alt Penedès
Bosc de can Ponç. Nord-est de Pontons.
Emplaçament
Des de l’església de Santa Magdalena, a l’alçada del Sobal, agafar el camí de la dreta (Plana de les Torres) i el tercer trencall a la dreta.
674

Coordenades:

41.4161
1.53213
377328
4585989
Número de fitxa
08168 - 115
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Contemporani
Popular
Segle
ss. XIX-XX
Desconeguda
Estat de conservació
Regular
Mostra un enderrocament per la banda sud.
Protecció
Inexistent
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Wikipedra 22653
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08167A009000060000MT
Autoria de la fitxa
Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula.

Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal.

La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge.

- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.

- RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.

Inventari del Patrimoni Immaterial del Penedès
Wikipedra
Descarrega PDF