Barraca de vinya de Pla Noguera
Oristà

    Osona
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    A 2000 metres de la carretera BV-4404, punt quilomètric 1'400
    520

    Coordenades:

    41.93858
    2.06222
    422260
    4643382
    Número de fitxa
    08151 - 270
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Regular
    Presenta la teulada ensorrada.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 012A00063
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs
    Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.

    La barraca de vinya de Planoguera es troba situada al sud de la masia de Planoguera, en una zona plena de petites feixes anomenada la Trona, sobre els cingles que solca la riera Gavarresa. Es tracta d'una barraca de petites dimensions, de planta quadrada de 2,5 x 2,5 metres, adossada al marge d'un camp, actualment sense conrear. Està construïda amb pedra seca, amb pedres de diferents mides, omplint buits amb pedres més petites; coberta amb volta de falsa cúpula de lloses la qual s'ha esfondrat. Presenta una única obertura al sud que constituïa la porta d'accés, amb la llinda  formada per una llosa de grans dimensions.

    Algunes dimensions:

    Alçada aproximada de 180 cm.
    Planta quadrada de 240 x 270 cm.
    Obertura principal: alçada de 125 cm i ample de 60 cm.
    gruix de mur: varia entre 55 i 70 cm.

    Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.

    Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.