Barraca de pedra seca 1173
Cubelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1173 s'emplaça enmig d'un bosc, a 350 m a l'oest de Mas Peirot, al nord de la carretera C-32, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és rectangular amb coberta de falsa cúpula. Mesura exteriorment uns 3,80 m de llargada per uns 3,20 m d'amplada, amb una alçada total pròxima als 3 m. Interiorment l'espai mesura 2,40 x 1,80 m. Les parets, d'uns 70 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de forma trapezoïdal, llinda plana i d'uns 1,60 m d'alçada i 0,50 m d'amplada
Història
Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen "en sec"). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).
La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
