Barraca de Pau Gendill
Pontons

Alt Penedès
Roques del pany. Sud-est de Pontons.
Emplaçament
Des de Penyafort agafar el camí que transcórrer paral·lel a la BV-2122.
541

Coordenades:

41.40512
1.53758
377763
4584763
Número de fitxa
08168 - 75
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Contemporani
Popular
Segle
ss. XIX-XX
Desconeguda
Estat de conservació
Bo
Protecció
Inexistent
Inexistent
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Wikipedra 19733
Accés
Fàcil
Sense ús
Titularitat
Privada
08167A009000120000MO
Autoria de la fitxa
Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca.

S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. Al costat dret té un petit contrafort també construït amb pedra seca. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un ràfec de lloses planes volades.  

Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal.

La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge.

- ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.

- RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.

Inventari del Patrimoni Immaterial del Penedès
Wikipedra
Descarrega PDF