Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert
Descripció
Barraca de pedra seca situada al nord del terme municipal de Rellinars, sota la Balma del Racó, en el vessant de llevant de la Serra del Ginebral i damunt del torrent del la font del Bosc. L’accés més ràpid es fa venint pel corriol que puja des de la confluència dels torrents del Racó i de la Font del Bosc fins a Coll de Gipó, seguint aquest darrer torrent en paral·lel aigües amunt. Arribats a la cota 415 mt trobarem un corriol direcció est que va a l’Obaga de la Font del Bosc. Des d’aquest mateix punt, però, cal seguir en línia recta direcció nord-oest sense camí fresat però relativament net. També s'hi pot accedir des del mateix corriol de la font del Bosc, a la cota 450 mt, on aquest corriol fa un fort gir a la dreta cap a la Carena del Panissar, cal seguir a l’esquerra, on s’intueix un antic camí sentit sud-oest que segueix la feixa sense perdre alçada. Aquí toparem primer amb la Barraca 2 de la Balma del Racó, força enderrocada. Al cap d’uns 30 mt haurem de baixar a la feixa inferior per a poder accedir a la Balma del Racó i després seguir baixant direcció est fins a topar amb la Barraca de la Balma del Racó.
L’accés amagat i poc concorregut ha mantingut aquesta Barraca en molt bon estat i desconeguda per a molta gent.
Es tracta d’una construcció del tipus aèria i aïllada, de planta circular. Presenta coberta de falsa cúpula i aparentment en estat original. Manté bona part del voladís en tot el perímetre. Porta de llinda plana orientada a sud-oest. A la paret interior del fons té un cocó i una fornícula superposats i a la seva dreta una segona fornícula sota un finestró mirant al nord-est.
La porta d'accés mesura 50 cm d'ample x 120 cm d'alçada i 50 cm de gruix de mur. Planta circular de diàmetre 1,40 mt i 1,90 mt d'alçada interior màxima.
La vegetació dominant en aquesta contrada és el Pi Blanc (Pinus halepensis), l’Alzina (Quercus ilex) i el Romaní (Rosmarinus officinalis).
Aquest element consta en el cadastre en terres Can Gibert, Rellinars.
També consta a l’inventari de pedra seca Wikipedra amb el codi 23024.
Història
L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.
Bibliografia
MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars
Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)
MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.