Barraca de Can Majó 9
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca feta amb pedres irregulars, més treballades als brancals i a la llinda de la porta.
Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.
La seva planta interior és circular.
Està orientada al sud-est.
La porta és del tipus “LP": llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.
L'accés és a través de tres esglaons.
En l'interior s'hi troba una fornícula i sota d'aquesta un cocó.
La coberta és de falsa cúpula.
Presenta les següents mides:
Interior:
- Alçada 235 cm
- Diàmetre 178 cm
- Cocó 47 x 42 x 61 cm
- Fornícula 46 x 43 x 40 cm
Exterior:
- Porta 150 x 150 x 89 cm
- Llinda 18 x 85 x 47 cm
- Alçada a coberta 270 cm
- Alçada total 340 cm
Perímetre exterior
- Planta circular 12,70 m
Es coneix també com a Barraca del bosc de Can Romagosa 14
Història
Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes.
Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.
L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.
La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.
La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.
Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII.
L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.
Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.
En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el "caramull", és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.
Bibliografia
COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236
GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.
