Barraca codi 14441
Granera

    Moianès
    Pla de l'Óssol
    Emplaçament
    Al bell mig del pla, sota el marge que delimita un camí d'accés als camps de conreu
    731m

    Coordenades:

    41.71683
    2.06419
    422155
    4618760
    Número de fitxa
    08095-290
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00600037
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada en un marge de pedra seca que delimita el camí d'accés al pla. De fet, el lateral de ponent i la part posterior estan formats per la pròpia feixa. Està orientada al nord-oest i la seva planta és circular, amb un diàmetre interior de 2,5m. Presenta una coberta de falsa cúpula amb terra a l'exterior, de manera que l'únic lateral visible és el de la banda de llevant. L'accés es fa mitjançant un portal d'arc primitiu o ametllat recolzat al marge. No ha estat restaurada i està afectada per l'abundant vegetació de la zona, que la camufla completament.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).