Barraca codi 10883 - BV212
Vallirana

    Baix Llobregat
    Escletxa de la Mata - Can Montané
    Emplaçament
    Dalt d'un cim al costat de la Penya Blanca, al costat del Pla de Claperons
    443m

    Coordenades:

    41.36781
    1.92247
    409883
    4580149
    Número de fitxa
    08295-209
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Enderroc pràcticament total (coberta, accés i estructura).
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00600007
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada a l'oest. La seva planta és circular i no ha estat restaurada malgrat l'elevat grau d'enderroc que pateix l'estructura. La barraca s'assenta damunt de la roca i només conserva dempeus el mur lateral de la banda dreta i aquesta mateixa part del portal d'accés.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).