Barraca 11120
Gelida

    Alt Penedès
    A tocar del poble
    Emplaçament
    A peu de la carretera BV-2425, aproximadament a l’altura del PK 8.5.
    211

    Coordenades:

    41.44342
    1.87313
    405866
    4588596
    Número de fitxa
    08091 - 6
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Regular
    Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Wikipedra, 11120
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08090A004000450000ZS
    Autoria de la fitxa
    Gerard Panadés. INSITU SL

    Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra.

    Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.

    Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes.

    La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.

    Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.

    AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.