Barraca 11119
Gelida

    Alt Penedès
    Emplaçament
    A prop del mirador de la Creu de Rocasagna, encara que queda separat per la carretera de Corbera de Llobregat-Gelida BV-2425.
    260

    Coordenades:

    41.44231
    1.87383
    405923
    4588472
    Número de fitxa
    08091 - 20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII - XIX - XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Wikipedra 11119; IPEC 953685
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Autoria de la fitxa
    Martí Picas. INSITU SL

    La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.

    Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.

    La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera.

    La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.

    Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.

    AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.