Barbats Casserres

    Berguedà
    Barbats
    Accés des de la BV-4132 PK 5+500. direcció sud
    532

    Coordenades:

    42.02527
    1.8623
    405815
    4653208
    08049-72
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Popular
    XVI
    Bo
    Legal
    BCIL (NN.SS text refós DOGC 4846 de 21/03/2007)
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    08048A00600025
    Jordi Montlló Bolart

    El nucli de Barbats, ja que a la masia cal afegir-hi dues masoveries i diversos coberts, pallers i granges forma un dels conjunts més antics de Casserres, amb documentació de 1500 que ja en parla. Es tracta d'una explotació agropecuària de gran extensió.
    La masia principal està fonamentada directament damunt la roca natural i és de planta quadrangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter i grans carreus a les cantoneres.
    La façana principal ha sofert una ampliació, en el segle XIX, afegint-hi una doble galeria amb arcades a la meitat esquerre, que no ha malmès la porta d'accés de punt rodó adovellat. El balcó corregut de la primera planta, també afegit posteriorment, si que ha tapat part del punt rodó. Tant un element com l'altre han modificat la disposició simètrica de la façana. Totes les obertures antigues tenen les llindes, els brancals i els ampits de pedra treballada. A l'interior hi ha llindes de portes amb les dates gravades dels anys 1763, 1774. Al costat de l'entrada principal s'hi va obrir una nova entrada i al costat dret, gairebé tocant la cantonera hi van posar el dipòsit de l'antic trull d'oli amb una aixeta per l'aigua i al damunt mitja pedra de molí.
    La planta baixa té volta catalana. A l'interior, la seva distribució respon a la clàssica d'aquestes masies, amb tres cossos: a la part de baix era per les estances de producció i bestiar i una escala, en aquest cas a l'esquerra de l'entrada, que es va modificar l'any 1971, per accedir a la primera planta. A dalt hi ha, en el cos central, la sala de presentació que dóna pas a les diferents estances. En aquesta sala de presentació es conserva part de l'antic rentamans. El paviment és hidràulic, propi de la renovació del segle XIX i el sostre conserva l'embigat de fusta. Les bigues de la coberta són de formigó des del 1988. L'any 1971 també s'afegí una finestra geminada a la façana principal amb una columna portada d'una casa indeterminada de Casserres.
    Entre els afegits a la façana oest destaca un gran porxo amb arcades i una galeria en planta primera amb tres obertures i columnes mitgeres. Un segon porxo se situa davant de la masia, amb planta baixa i pis, construït amb pedra en planta baixa i maó en la planta pis, i coberta de teules àrabs a dues aigües vers al nord i sud, bigues de fusta i obertures sense elements destacables, excepte les llindes ben fabricades amb maó.
    A l'est de la masia apareixen tres coberts enganxats, adaptats al desnivell topogràfic existent. Al nord, hi ha l'entrada al garatge agrícola (4 m d'alçada) fet amb maó, teula àrab i estructura de fusta; o bé al gran cobert agrícola de PB+2 en alguns casos (alçada 7 m) amb parets de totxo, teula àrab i bigues de formigó. D'altra banda, a l'est de la masoveria 2 hi ha un paller de PB+1 i un porxo, fets amb bigues de fusta, teula àrab i parets de totxo.

    Hi havia hagut fogaina, forn de pa, trull d'oli (ubicat a l'entrar de la casa, a mà esquerra, després d'haver pujat els primers esglaons que porten al pis de dalt, i al replà mateix a mà esquerra tornant a baixar, en una gruta excavada a la mateixa roca on està construïda la casa), premsa de vi, premsa amb les moles pel blat i tines.
    Existeix un pergamí de l'any 1500 que ja parla del Mas Barbats. Amb la documentació localitzada han pogut establir l'arbre genealògic des de 1690.
    També destaca una col·lecció d'eines del camp força considerable: dalla, sulfatadores, podalls, esclopins, fangues, arades, garlopes, serres, jous, sedassos, falç, pales de forn, cistells, llums de carburs, paranys i collars, esquellots, forques, etc. A l'exterior, en zones enjardinades, hi ha diverses pedres de premses de la casa.

    Els actuals propietaris de Barbats ho són des de l'any 1690, quan Francesc Serra de La Clusa i la seva mare Margarida de La Clusa, vídua de Joan Serra de La Clusa, compren el mas al marquesat de Gironella. Abans els Barbats, nom de la casa que s'ha mantingut, l'havien venut al marquesat.
    El cognom Serra s'ha perdut com a línea directa quan Ramona Serra Costa, mare de l'actual propietari (Lluís Pellicer Serra) va heretar el mas com a pubilla i es va casar amb l'hereu de Cal Pellicer de Puig-reig. Com que també era l'hereu del Mas Vilanova, hi van anar a viure fins que va morir l'àvia Ramona i llavors van instal·lar-se a Barbats.
    El Sr. Lluís Pellicer va fer l'arbre genealògic de la seva família i amb la documentació existent fins ara ha pogut arribar fins a l'any 1690 on consta el casament de Joan Serra amb Margarida de la Clusa.

    AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà).
    CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57.
    PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres.
    SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79.