Baluard fortificat
Sant Pere de Riudebitlles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici quadrangular de planta baixa i dos pisos en molt mal estat, amb gran part del sostre caigut. L'edifici està construït per un pilar central del que surten, a la planta baixa, quatre arcs de turó en direcció al centre de les parets perimetrals, Aquests arcs es conserven parcialment. Les plantes superiors ja no es conserven. Les quatre parets, a totes les plantes, estaven plenes de rengles de troneres, les quals apuntaven recte o en biaix. Tant la coberta com els paviments de les plantes han cedit en la seva major part, caient la runa sobre la planta baixa. S'hi accedeix per Cal Soler. Aquesta fortificació es complementa amb els murs perimetrals de Cal Soler, on segueixen, encara que avui ocultes, tot un seguit de troneres que fan d'aquesta casa un veritable fortí als afores de la vila closa.
L'edifici està integrat dins d'edificacions auxiliars de cal Soler i l'exterior està arrebossat, per la qual cosa les troneres no es veuen des del carrer.
Història
En el diari d'Antoni Canals, forner de St. Pere, que visqué aproximadament des de 1815 a 1880, es troben unes referències a elements defensius existents a la primera guerra carlina o dels set anys, que va durar des del 1833 al 1840. Així, explica la seva relació amb l'Ajuntament, arran de la seva petició d'obrir un nou forn i de aconseguir la llicència per a fer ho: el pare Magí li dóna permís per aprofitar "una pila de turons molt bons per fer el forn (...), perquè eren pedres de la fortificació, i que del camp del Geroni Mestre ia podia pendre tota la terra que hagués de menester, perquè allavores els carlins eren els amos (...)" . La tradició oral recordava la existència d'aquest baluard fortificat en avançada fora vila. Per cert, que en altres llocs de la vila i dels voltants es troben senyals inequívocs de sistemes defensius d'aquesta mateixa època, com a Ca l'Olivella, a les Planes Velles (la senyora Montal ens informa al maig de 1999, de records relacionats amb fets d'aquesta època en aquell indret), i també referències orals diuen com el profund celler de Cal Teixidor va ser utilitzat com refugi en aquesta època (informació oral de la Fina Carol, maig de 1999). Fins i tot s'ha trobat una barraca de vinya fortificada.
Bibliografia
ALEGRE, T. et al. (1996) Sant Pere i les Guerres Carlines. Programa de Festa Major de Sant Pere de Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles. Ajuntament. Gràfiques Llopart. ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) "Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès", Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. CANALS, A. (1885) "Records de la meva vida". Manuscrit. Informació oral de Miquel Munné (maig 1999), Fina Carol (maig 1999) i Engràcia Montal, (maig 1999).
