En el diari d'Antoni Canals, forner de St. Pere, que visqué aproximadament des de 1815 a 1880, es troben unes referències a elements defensius existents a la primera guerra carlina o dels set anys, que va durar des del 1833 al 1840. Així, explica la seva relació amb l'Ajuntament, arran de la seva petició d'obrir un nou forn i de aconseguir la llicència per a fer ho: el pare Magí li dóna permís per aprofitar "una pila de turons molt bons per fer el forn (...), perquè eren pedres de la fortificació, i que del camp del Geroni Mestre ia podia pendre tota la terra que hagués de menester, perquè allavores els carlins eren els amos (...)" . La tradició oral recordava la existència d'aquest baluard fortificat en avançada fora vila. Per cert, que en altres llocs de la vila i dels voltants es troben senyals inequívocs de sistemes defensius d'aquesta mateixa època, com a Ca l'Olivella, a les Planes Velles (la senyora Montal ens informa al maig de 1999, de records relacionats amb fets d'aquesta època en aquell indret), i també referències orals diuen com el profund celler de Cal Teixidor va ser utilitzat com refugi en aquesta època (informació oral de la Fina Carol, maig de 1999). Fins i tot s'ha trobat una barraca de vinya fortificada.
