La Balma d’en Fèlix està situada en el vessant hidrogràfic dret del Torrent de Mascarons, dessota un petit abric rocós poc profunda, formada per l’erosió en el seu estrat més bla. S’hi pot accedir des del Camí del Girbau o bé pel Camí de Can Torres, a mà dreta un cop passada la Font de la Tartana. En aquest indret, travessar el Torrent de Can Solà del Racó. En ambdós casos, arribats al camí cimentat que puja al Collet dels Forns, entrar pel corriol que puja pel vessant hidrogràfic dret del torrent. Arribats a una cinquantena de metres, abans de que el corriol mig desaparegui entremig del bosc, entrar per un corriol molt estret a mà dreta. Aquest hi condueix directament.
Es tracta d’una petita cavitat protegida amb una façana de pedra (2’60 m d’amplada per 1’80 m d’alçada) collada amb morter, a la qual s’hi ha practicat, a mà esquerra, una porta (0’55 m d’amplada per 1’53 m d’alçada) orientada al sud, sense portella de fusta, i a mà dreta, una finestreta quadrangular amb llinda i ampit. A l’esquerra té un contrafort.
Les façanes est i oest són molt curtes, adaptades a la morfologia de la roca per proporcionar el màxim de profunditat. La coberta presenta un ràfec de fusta on reposa el taulat, fet amb dos rengles de teula àrab.
S’accedeix a l’interior a través d’un parell de graons de pedra i un marxapeus. Aquest espai mesura 2’15 per 1’80 de profunditat màxima. La part inferior de la balma està repicada a mà. Davant de l’obertura de la porta hi ha una petita llar de foc, sense fumeral. Un muret de pedra collat amb morter la separa d’una banqueta a mà dreta on hi ha un petit llenyer. Més al fons, dos encaixos fets a la roca permeten recolzar una estructura de fusta fins a la façana principal amb funció de seient. Dessota la finestreta, hi ha una lleixa ben plana de pedra, aprofitant l’escaire de la façana sud i est.
A mà dreta dels graons d’accés a la barraca hi ha un pedrís per seure que les arrels dels romanins que creixen al seu voltant han mig enfonsat. A la façana de ponent hi ha una escala de fusta que permet enfilar-se al teulat.
