Balma dels Gitanos
Sant Martí d'Albars

    Osona
    Sector sud-oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 2600 metres per pista forestal al sud de la carretera BV-4341, punt quilomètric 17'500

    Coordenades:

    42.02336
    2.04394
    420850
    4652812
    Número de fitxa
    08225 - 76
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    La recent neteja del bosc permet un bon accés a la balma.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 003A00040
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La balma dels Gitanos està situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, a uns 50 metres de la font del Bullidor, prop de la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà.
    S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que comunica la carretera BV-4341 amb la masia de Marcusses, en terme municipal de Lluçà, però a tocar del de Sant Martí d'Albars. Just abans d'arribar a la masia, un cop descendit el serrat, s'ha de girar a mà dreta i seguir el serrat boscós que s'estén sobre la font del Bullidor. Un cop superada una clariana es troba la balma a la dreta, enmig del bosc i just sota la carena del serrat.
    És una balma de grans dimensions formada per una enorme roca que sobresurt de la muntanya en un angle d'uns 45% formant una gran cavitat molt oberta cap a l'exterior. La cavitat té una alçada que varia entre els pocs centímetres i els 6 o 7 metres en el punt central ja que l'obertura es tanca progressivament del centre cap als costats, i una llargària que supera els 60 metres, amb petites balmes a banda i banda. La profunditat, que també és progressiva del centre als costats, assoleix uns 10 metres prop del punt central.
    El terra de la balma, no excessivament humit, està recobert totalment per heura i per algunes roques de dimensions mitjanes que s'han anat desprenent de la balma. A unes desenes de metres sota la balma s'hi troben dos enormes blocs de pedra despresos probablement d'un punt proper a la balma però que actualment han quedat integrats al bosc.

    En un racó de la balma s'observen parts ennegrides ja que s'hi ha fet foc.

    Les balmes han estat, històricament al Lluçanès, espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar.