La Balma de la Miranda és en realitat una paret rocosa de lleugera inclinació, amb un estrat bla a la base sotmès a l’erosió i als estralls de la climatologia, especialment abundant al Parc de Sant Llorenç del Munt en un context càrstic.
La paret i aquest lleuger estrat, associat a una codina de conglomerat ample ha fet que l’home hi aixequés un mur de pedra seca per a emprar-lo com habitacle o com a refugi.
D’un dels seus extrems, coincidint amb el mur ennegrit per les fogueres, es conserva actualment un muret de 0’80 m d’alçada per 2 metres de llargària, fet de pedra irregular, sense morter que aprofita en el seu extrem un tros de bloc de pedra caigut de la mateix paret falcat per evitar que rodoli codina avall.
A mà esquerra de la bauma hi ha una fissura o entall, en diagonal que hauria pogut servir per a col·locar-hi un cobert.
