Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs.
