Ball definit per anar de la mà d’una juguesca. Una persona proposava que altres dues ballessin, alhora que dipositava diners sobre el taulell. Si les dues persones assenyalades s’hi negaven, n’havia de proposar altres dues, per al qual havia de doblar els diners dipositats, i així successivament fins que una parella hi accedia. Els diners dipositats s’utilitzaven per pagar una ronda als assistents. En el cas que una parella rere l’altra s’hi neguessin i la quantitat de diners es fes tan alta que el proposant es negués a pagar-la, l’agafaven i el llençaven a l’abeurador com a escarment, donant per entès que havia triat els emparellaments amb mala fe per forçar alguna situació desagradable.
La música d’aquest ball la tocava un sol músic amb un instrument que l’autor que ens en dona referència (Castro, 1993) anomena gralla però que descriu com un petit sac de pell adaptat a un flabiol.
