Ball de Gegants Tiana

Maresme
Plaça de la Vila, 1
Es guarden a la Sala Albèniz

Coordenades:

41.48217
2.26901
438973
4592543
08282-103
Patrimoni immaterial
Manifestació festiva
Contemporani
Popular
XX
1998
Bo
Inexistent
Fàcil
Científic
Pública
Ajuntament de Tiana
Àlvar Sáez Puig

Parella de gegants medievals entre 3,60 i 3,70 metres d'alçada. Amb un pes de 45 kg. El material fet amb fibra de vidre i resina de polièster. El material de l'estructura és fusta. Els encoixiinats de llan. Vestits i indumentària d'inspiració medieval. Anomenats el Cavaler i la Novícia.

La tradició gegantera catalana sorgeix amb les processons del Corpus, una festivitat creada al segle XIII que representava la sacralització d'antigues festes paganes de celebració de la primavera. Els primers gegants construïts, degudament passats pel sedàs de l'Església, són en el fons la representació d'aquests éssers presents en els mites de totes les grans cultures de l'antiguitat. El primer gegant documentat al nostre país -"Lo rei David ab lo giguant" (Goliat)-, i de fet a tot Europa, és el de la processó de Barcelona del 1424.
Entre els segles XVI i XVIII es dóna un relaxament en la funció religiosa i pedagògica dels elements festius presents al Corpus, propiciant l'aparició per primer cop de gegants no extrets de la mitologia bíblica. La repressió borbònica consegüent a la desfeta del 1714 va comportar que els béns dels gremis -entre ells, els gegants- fossin confiscats per part dels ajuntaments. En aquest context, la participació d'aquests figurots en les grans performances de l'època es va anar recuperant de la mà de les confraries, vinculades a l'Església, tot i que, paradoxalment, la seva presència fou prohibida en processons i actes religiosos en general.
Durant el segle XIX els gegants solen aparèixer en les festes de barri, cada cop amb més protagonisme de la iniciativa popular. A la darreria del segle XIX i la primeria del XX, els aires de la Renaixença i l'incipient interès pel folklore com a senyal d'identitat fomentaran de nou la proliferació de gegants arreu del Principat. Durant la República, la connotació religiosa i fins i tot monàrquica que encara arrossegaven alguns gegants del període anterior va fer que molts acabessin arraconats, tot i que la seva presència no va desaparèixer mai. Amb el franquisme, els gegants tornen al carrer per participar en un Corpus reviscolat, i també en les Fiestas de Liberación. Per imposició del règim, tots els gegants creats entre el 1939 i el 1950 representaven els Reis Catòlics, mentre que molts d'altres que ja existien van ser reconvertits en aquests personatges.
L'expert geganter Jan Grau ha comptabilitzat més de 3.500 gegants al Principat.

El 2018 es van celebrar els 20 anys dels gegants de Tiana. Des del 2002 al 2010 hi ha hagut una manca de portadors. La Colla Gegantera i Grallera de Tiana es va constituir com a Associació el 18 de juny de 1997.