Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Circuit automobilístic situat a l'indret del Clot dels Frares, a l'extrem sud del terme municipal. Està format per un traçat ovalat de dos quilòmetres de recorregut i 15 metres d'amplada. Les corbes tenen uns peralts destacats, d'uns 60º de desnivell. S'hi conserva el paviment de ciment sobre una base de grava, malgrat que alguns trams es troben deteriorats. En un extrem del circuit s'hi mantenen les grades, que posteriorment van ser reformades per acollir una indústria. A l'espai agrícola de l'interior del circuit hi ha la cantina, els paddocks i una fàbrica de pistons, a més de d'unes naus i dues masies.
També es denomina Autòdrom de Terramar.
Història
L'any 1908 Enric Ràfols va promoure la organització de la Copa Catalunya, una carrera automobilística que transcorria per Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú. La cursa va tenir un gran ressò mediàtic, pel que se li va voler donar continuïtat. Aviat, però, els problemes financers van fer que la carrera es traslladés al Maresme. L'industrial sabadellenc, Francesc Armengol va voler aprofitar l'interès que havia despertat la cursa per projectar un circuit d'automòbils tancat a la mateixa zona. El 22 d'abril de l'any 1922 es va crear la societat Autódromo Nacional, S.A., que va comprar els terrenys del Mas Clot a mossèn Antoni Miret i Massó , així com la partida del Clot d'en Sidós a en Salvador Vilanova. El circuit va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas, mentre que les tribunes i llotges les va dissenyar Josep m. Martino i Arroyo. Va començar a construir-se el 30 de juny del 1923 i van finalitzar les obres la tardor del mateix any. La inauguració oficial de l'autòdrom va ser el 28 d'octubre d'aquest any, amb la presència de destacades autoritats, com el representant del rei l'Infant Alfons de Borbó. En la cursa que s'hi va celebrar va guanyar el francès Albert Divo, amb un automòbil del model Sunbeam. El 18 de maig del 1923 s'hi disputà el Campionat d'Espanya Gran Premi de Motocicletes, que va comptar amb l'assistència del monarca Alfons XIII. La constant modernització dels vehicles de motor i de les seves prestacions, juntament amb la notable inversió econòmica del projecte, van suposar que aviat el circuit quedés obsolet. El 14 de juny del 1927 l'Estat va embargar els terrenys de l'autòdrom. Uns anys més tard, el setembre del 1930, el pilot de proves Edgar de Morawitz el va comprar amb la idea de revitalitzar la iniciativa. Hi va fer instal·lar un taller de foneria de pistons i va organitzar noves carreres, però no va prosperar. Durant la Guerra Civil, el circuit va ser utilitzat com a camp d'instrucció de soldats. Un cop acabada aquesta, la van adquirir els actuals propietaris, que van instal·lar al centre del traçat unes naus per utilitzar-ho com a granja de gallines. En l'actualitat, els masos del Clot dels Frares i del Clot d'en Sidós s'utilitzen com a residència, els camps es conreen i la pista i les seves instal·lacions resten en estat d'abandó.
Bibliografia
FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores.
DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
MIRABENT, A. (1999). L'Autòdrom. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes i Comissió de Festes de Ribes.
TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs.
