Arxiu del grup Dansa i Tradició
Prats de Lluçanès

    Osona
    Centre cívic i cultural. c/ Montserrat, 2. Nucli urbà. Prats de Lluçanès

    Coordenades:

    42.00842
    2.03328
    419949
    4651163
    Número de fitxa
    08171-133
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Grup Dansa i Tradició. Centre cívic i cultural. C/Montserrat. 08513. Prats de Lluçanès.
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    El fons documental del grup Dansa i Tradició està especialitzat en música i dansa de Prats de Lluçanès. Està format per diferents materials i suports com cassettes, llibres o DVD. Cal destacar els enregistraments en cassettes de la Trencadansa i el Ball de Bastons, els enregistraments audiovisuals de la Trencadansa i el Contrapàs, així com també els reportatges fotogràfics de la Trencadansa, el Ball de Romeus, els Bals de Bastons, el Ball de Cinquagesma i el Contrapàs, i el recull de programes de gran format i de mà de les danses ballades a Prats de Lluçanès des de 1993. Al fons també hi ha un petit recull de llibres de temàtica específica sobre danses tradicionals, i els programes i àlbums fotogràfics de les activitats organitzades pel grup Dansa i Tradició: tallers de danses, canyes dels reis, sortides o trobades, la Flama del Canigó, etc.

    (Continuació història) Per les festes de Nadal es sol repartir un full informatiu a totes les cases del poble explicant aquest costum de senyalar els llocs on els Reis han de deixar regals amb tantes canyes al balcó com nens i nenes hi ha a la casa. Per dur a terme totes aquestes activitats necessitaven un local, tant per assajar com per guardar tot l'arxiu i vestuari. Després d'uns anys d'ocupar locals diversos, cedits per l'ajuntament de la localitat, finalment l'any 2000 se'ls va concedir un local al nou Centre Cívic i cultural. En aquest lloc és on hi ha tot els vestuari i complements de les diferents danses i els arxius, i també disposen d'un petit espai per assajar els Balls de Bastons i el Contrapàs. Els altres s'han d'assajar a un lloc més ampli, normalment el pavelló poliesportiu, perquè les seves figures i moviments requereixen més espai.

    El grup Dansa i Tradició va néixer a finals del 1993, quan el grup Germanor, que des de mitjans dels anys 70 fins llavors s'havia ocupat de les danses de Prats de Lluçanès, entre altres activitats, va decidir plegar. Es van mantenir diverses reunions amb ells, i un grup de persones interessades per les danses, i que ja havien col·laborat en nombroses ocasions amb el mateix grup Germanor, ballant i ensenyant les danses, van decidir continuar aquesta tasca. Des de llavors, i ara ja fa deu anys, s'ha treballat anualment per al manteniment i la revitalització de les danses de la nostra vila: - la Trencadansa, el dia de la festa major, el 22 de gener -el ball dels Romeus, el diumenge de Carnaval -els balls de bastons, el diumenge i el dilluns de Pasqua -el ball de Cinquagesma, el dilluns de la segona Pasqua -el Contrapàs, els dies 24 i 25 de juny en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois. Cada any, un temps abans de que es ballin, es fa una convocatòria oberta a tots els veïns/es del poble, i se sol assajar aproximadament tres setmanes o un mes per a cadascuna. En tot aquest temps, s'ha intentat aprofundir en totes aquestes danses, tant a nivell teòric com pràctic. S'han analitzat les coreografies, s'han estudiat totes les figures i moviments, i també les partitures i la música. A part, paral·lelament, s'ha anat fent un treball de recerca entre la gent més gran per obtenir informació, almenys del recentment passat segle XX. El grup Dansa i Tradició va rebre tot l'arxiu de danses del Grup Germanor i al llarg d'aquests anys, després de revisar-lo, s'ha complementat amb molta altra informació, principalment fotografies, però també programes i retalls de premsa. A part, també s'ha anat reunint tot tipus de material que feia referència a les danses de Prats, sobretot de primers de segle, ja que es va considerar que la memòria històrica d'aquest primer terç del segle XX s'anava perdent. Des del 1994, el grup ha anat creant el propi arxiu amb àlbums de les diferents danses, amb tota la informació possible sobre els balladors, vestuari, música, programes, i actuacions fora de la localitat. També han participat en altres activitats fora dels dies assenyalats de les danses. Se'ls ha convidat a diferents festes, tant a dins el poble, com a llocs diversos de la geografia catalana, i han estat presents a diferents espais televisius donant a conèixer danses de Prats. Un altre vessant a tenir en compte és el didàctic, ja que han ensenyant aquestes danses a molts mestres de la comarca i d'altres indrets de Catalunya, a part de portar-los també a la Universitat dins el postgrau "Dansa, art i cultura popular en l'ensenyament obligatori", l'any 1998. A més s'han ensenyat al Dansàneu, taller de dansa tradicional organitzat pel CPCPTC l'any 1996, i en vàries ocasions al cicle La Cafetera, de l'Esbart Català de dansaires, de Barcelona. Cal a més, remarcar els tallers que s'han anat fent en moltes edicions del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès durant l'estiu. Deixant el tema de les danses, el grup Dansa i Tradició també s'ha encarregat des del primer any d'organitzar l'arribada de la Flama del Canigó a la nostra localitat el dia 23 de juny, i més endavant ho hem fet comptant amb la col·laboració de l'associació Solc, i en un acte inclòs dins el cicle músico-festiu d'aquesta entitat. També juntament amb aquesta associació, Solc, l'any 1994 es va recuperar de nou el ball de Cinquagesma, quan feia uns anys que no es feia, després d'un treball de recuperació iniciat l'any 1986 pel Grup Germanor, quan en aquell moment feia ja més d'un segle que no es ballava. A més, cal mencionar que, seguint molt de prop els costums i tradicions de la vila, l'any 1998, es va fer una campanya per col·locar canyes als balcons uns dies abans de Reis. Es tracta d'un antic costum de la vila de Prats que s'havia anat perdent i que van recuperar de nou, encara que hi havia alguns veïns que no ho havien deixat de fer mai.