Ariet de la Sala

Folgueroles

Durant la dècada dels anys 20 del segle XX, les cases de Folgueroles no tenien aigua corrent. La gent anava a buscar l’aigua a les fonts públiques i els safareigs, o bé l’extreïen dels seus propis pous privats. L’any 1925, Josep Maria Bru de Sala i Serra va fundar l’empresa “Aguas potables de Folgarolas”, a la qual li fou otorgada la concessió per canalitzar l’aigua de les seves fonts i pous cap a les cases de la població. Inicialment, aquesta aigua procedia sobretot de dos pous situats a la zona de la font Trobada. Entre els anys 1928 i 1929, donada la poca pressió de l’aigua i els problemes de disseny de la instal·lació, es van construir els dos dipòsits elevats al capdamunt de la torre. L’ariet que ajudava a bombejar l’aigua fins als dipòsits era una patent de l’empresa “Elevación de Aguas Gubern, Bou i Fuster” de Barcelona. La canonada principal travessava la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer ibaixava pel carrer Major. Un altre ramal portava l’aigua al carrer de la Font i fins al barri de la Ricardera. També es van col·locar tres boques de rec al poble i tres més a la Ricardera, per a ús en cas d’incendi o necessitat (Ponce et al., 2011: 98). L’any 1956, segons un informe municipal, el servei de l’aigua que donava l’empresa a la cases era insuficient i defectuós. De fet, l’any 1979 encara hi havia deu habitatges al poble que no disposaven d’aigua corrent. L’any 1989 es van perforar dos pous nous a la zona de la font del Glaç, en un intent de millorar el suministrament durant un episodi de forta sequera. L’any 1992, gràcies a l’ajut de la Diputació, l’Ajuntament de Folgueroles va recuperar la concessió de l’aigua, millorant tota la infraestructura. Posteriorment es va adjudicar el servei d’aigua a l’empresa SAUR, per mitjà d’una concessió administrativa. L’any 1999, Folgueroles es va adherir al projecte de portada d’aigües del Ter a la zona sud d’Osona.