Arbres monumentals i pinar de can Feu
Lliçà d'Amunt

    Vallès Oriental
    Camí de Can Feu

    Coordenades:

    41.629265179682
    2.2401220886821
    436704
    4608895
    Número de fitxa
    08107 - 73
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Element P-8.
    Segons l'article 295 del POUM el patrimoni natural té consideració de Bé de Protecció Urbanística (BPU).
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Davant de la masia de Can Feu hi ha un bosc de pins i un conjunt d'arbres monumentals, entre els quals destaca un plataner situat al camí d'accés a l'edifici, que també incorpora un conjunt de lledoners a banda i banda del pas. Prop del torrent de la Vall també hi ha més exemplars de plataners, de pollancres i algun exemplar d'alzina.

    El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.

    El Platanus hispanica és de la família de la platanaceae, originari del sud d'Europa, creat per la hibridació del Platanus orientalis i el Platanus occidentalis. El nom comú en català és plàtan d'obra. Platanus prové del grec platys, ample, fent referència a l'amplada de la seva capçada i hispanica d'Espanya, per ser el lloc d'origen de l'espècie. L'arbre pot superar els 30 metres d'alçada, amb un tronc cilíndric, de creixement recte i corpulent. L'escorça és llisa i quan creix l'arbre es desprèn en grans plaques. Les fulles són caduques i fan entre els 15 i els 25 centímetres, amb nervis a les palmades i retallades, entre 3 i 5 lòbuls dentats.

    El Celtis australis L és de la família de la ulmaceae, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és lledoner. Celtis és el nom llatí del fruit i australis vol dir meridional. L'arbre pot fer entre els 15 i 20 metres d'alçada, amb capçada esfèrica i ampla, entre els 6 i 8 metres. La ramificació acostuma a ser densa, en direcció ascendent, però que amb el pas dels anys es va obrint. L'escorça és de color gris i llisa. Les fulles són caduques, simples, amb forma de llança i serrades, amb els nervis molt marcats, de color vers fosc i aspre per l'exterior i verd clar i pubescent per l'interior i fan entre 5 i 12 centímetres de longitud.

    El Populus nigra és de la família de les salicaceae, originari d’Europa i d’Àsia occidental. El nom comú en català és pollancre. Populus és el nom llatí dels pollancres i nigra del llatí negre, per les costelles de l’escorça. L’arbre pot fer entre 20 i 30 metres d’alçada i la capçada, densa, pot mesurar entre els 2 i els 4 metres. L’escorça és llisa i negra. Les fulles són caduques, serrades i punta allargades, entre els 5 i els 10 centímetres.

    Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.

    GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.83-84.