Probablement, com la majoria de pous de glaç de la comarca, seria construït al segle XVII i seria utilitzat fins a finals del XIX El pou ja era recordat per gent gran de Castellgalí i la redescoberta actual es va produir a partir d'una publicació sobre els pous de glaç al Bages editat pel Centre d'estudis del Bages. Es troba a cent metres del punt on el camí que va del mas Oller al raval del Talló creua la riera. El lloc era conegut al 1934 com a Penella del pou de glaç i limita amb els municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola (Salelles). Segons testimonis locals sembla que el pou quedaria inactiu pels vols del 1800. Durant una època a mitjans del segle XX a dins del pou hi havien tancat les ovelles. En una comunicació del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya del 16-1-1934, es concedeix a Josep Margenat i Tobella "propietari de la finca anomenada Mas Oller del terme municipal de Castellgalí", a fer una aclarida de pins a la "Planella del Pou de Glaç" (AMC, Lligall de correspondència 1932-39). Això demostra l'estat d'abandó de la zona.
