Aplec de Sant Pau
Vilafranca del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aplec que es celebra el diumenge següent a la festivitat de Sant Pau (25 de gener). Abans, el mateix dia de Sant Pau, s'hi feia una Missa i un Rosari, i el diumenge es feia festa i ball per a tothom. Ara, el diumenge després de Sant Pau, s'hi celebra una Missa, seguida de festes populars (castells o gegants o Falcons, etc). També s'hi fa, des de fas 30 anys, un concurs de grimpaires, que consisteix en pujar d'un pal clavat a terra, a l'estil del pi de Matadepera.
Aquest aplec està organitzat per uns administradors, que són proposats per l'església i acceptats per l'Ajuntament. Es tracta d'un càrrec gratuït, vitalici i, molt sovint, hereditari. En principi eren quatre, però en l'actualitat en són dos.
Cada any es dóna un record, que sovint és un tríptic temàtic que pot estar dedicat a ermites del Penedès, torres de defensa, arbres monumentals, etc.
Història
Es parla dels 600 anys d'història de l'Aplec, però el que realment té 600 anys és la primera referència documental de l'existència d'ermitans a Sant Pau, quan el rei Joan I (1392) fa donació de la sinagoga dels jueus de Vilafranca als ermitans de Sant Pau.
Pel que fa a l'aplec, no hi ha notícies documentals molt antigues, però si que oralment ens podem remuntar a principis del segle XIX que ja es feia, potser d'abans i tot.
Abans de l'any 1910, existia una ermita edificada, de la que es conserven fotografies. Sembla ser que la decadència de l'època de la fil·loxera va contribuir al deteriorament d'aquesta ermita fins que va quedar enrunada. Però a l'any 1910 s'inaugura un nou projecte, amb l'ampliació de la plaça del davant, sense l'ermita enrunada i es comença a excavar la roca per fer-hi una nova ermita. La cavitat actual hauria estat L'absis d'aquesta nova ermita, que finalment no es va acabar.
Bibliografia
MASACHS, Josep Maria (1991). Aplec de Sant Pau. Notes i fotos històriques, dins Històries d'Abans d'ahir. La voz del Penedès. Recull d'articles publicats a la Voz del Penedès, 1980.