Fa una cinquanta anys, el Dr. Josep M. Gasol esmentava que "el jovent hi acut en gran nombre, si el temps ho permet, puix és fama que el dia de l'Aplec de Palau sempre plou". La funció social d'aquesta trobada era evident. El mateix Dr. Gasol recorda que "la Verge de Palau és invocada per les noies fadrines que van a la que-salta de marit". La corranda que es repetia indicava que eren de bon conformar:
"Mare de Déu de Palau,
doneu-me marit, si us plau;
sigui esguerrat i xacrós,
tan solament marit fos!"
Una altra versió de la mateixa oració adreçada a la Verge de l'ermita deia el següent:
"Marededéu de Palau,
doneu-me marit si us plau,
sigui lleig o coix,
mentre marit fos!"
És a dir, l'aplec de Palau era un moment especial per tal que el jovent es relacionés i especialment indicat, des de l'òptica masclista tradicional, per tal que les noies tinguessin l'oportunitat d'encarrilar el seu matrimoni.
Fa pocs anys, l'aplec era força diferent al d'ara. A la missa hi assistia una important gentada de la parròquia i dels municipis veïns; la gent solia arribar a peu i es quedaven al lloc, aprofitant la roureda, per fer un dinar a l'aire lliure; en la sobretaula es ballaven sardanes enmig de la natura. Ara, emmarcat dins les Festes de la Primavera organitzades per l'Ajuntament de Gurb, l'aplec segueix comptant amb una bona participació; gairebé tothom arriba en cotxe i resta prop de l'ermita l'estona que dura la missa -que es fa en una esplanada propera-, un refrigeri i el sorteig d'un pastís. Només alguna colla, nostàlgica, para taula migdia enllà.
