Documentat des del segle XVII, antigament, durant l'aplec de Collbàs es ballava l'anomenat ball de càntirs per tal d'invocar la pluja, però actualment aquesta peculiar manifestació folklòrica local, descrita per Joan Amades al seu Costumari Català, s'ha perdut. És tradició arreu de Catalunya la celebració d'aplecs populars generalment a redós de petites esglésies, ermites o santuaris amb devocions marianes. Una característica típica d'aquests aplecs era (fins fa un segle o fins i tot, segons el cas, unes poques dècades) la dansa, remanent modern i ja cristianitzat d'antiquíssimes cerimònies rituals paganes que es realitzaven per afavorir els conreus i protegir les collites (cultes a la fertilitat). Les sardanes que es ballen actualment durant aquests aplecs són l'últim exponent d'aquest primitiu fenomen.
