Antiga església de Sant Miquel de Peguera
Fígols
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’església de Sant Miquel de Peguera és una construcció romànica situada en un indret solitari i elevat del terme municipal de Fígols, enmig d’un paisatge de muntanya que conserva intacta la seva força natural. L’edifici, avui en ruïnes, fou durant segles el centre religiós i espiritual del petit nucli de Peguera i de les masies del seu entorn. De planta senzilla i una sola nau, l’església havia estat construïda amb pedra local, murs de càrrega i una coberta a dues aigües. L’absis, orientat a llevant segons el costum litúrgic, s’ha conservat parcialment, així com fragments dels murs laterals que permeten intuir la seva alçada original. Tot i la degradació física, el conjunt manté una lectura clara de la seva tipologia arquitectònica, pròpia de les esglésies rurals de muntanya. L'entorn immediat de l’església mostra restes de l’antic cementiri, delimitat amb murs baixos de pedra seca, i diversos indicis del traçat dels antics camins que connectaven el temple amb el nucli de Peguera i altres masies disseminades. Aquesta vinculació directa amb el territori reforça la seva importància històrica com a centre de reunió, culte i referència per a una comunitat petita però activa. Amb el despoblament progressiu de la zona i la desaparició del nucli habitat de Peguera, l’església quedà abandonada i sotmesa a la degradació del temps i la climatologia. Malgrat això, la seva situació elevada i la solidesa dels materials han permès que part de la seva estructura es mantingui dempeus.
Història
L’església de Sant Miquel de Peguera és una de les construccions religioses més antigues i emblemàtiques del terme de Fígols, situada en una zona de muntanya que durant l’edat mitjana i moderna acollí un petit nucli de població rural. La seva història està íntimament lligada a l’origen i desenvolupament del llogaret de Peguera, i reflecteix l’evolució de la vida religiosa i social en un context d’alta muntanya. Probablement construïda entre els segles XI i XIII, en plena època romànica, l’església respon a les necessitats espirituals d’una comunitat pagesa i ramadera escampada per un territori agrest i dispers. Es tenen dades històriques dels anys 1068-1095 del castell de Peguera i d'anys posteriors. Amb una estructura senzilla, de nau única i absis semicircular, fou bastida amb pedra local i una arquitectura funcional, austera i sòlida, adaptada a les condicions del medi. Tot i la seva petitesa, esdevingué el centre religiós del nucli de Peguera, que va créixer al seu voltant i depenia del temple per a les celebracions litúrgiques, bateigs, enterraments i trobades comunitàries. Durant segles, Sant Miquel de Peguera mantingué una activitat regular, probablement vinculada a una vicaría o benefici depenent d’una parròquia major. El seu paper transcendia el culte religiós, ja que l’espai de l’església actuava com a punt de reunió i identitat per a la petita comunitat que habitava les masies i construccions properes. El cementiri situat a tocar del temple reforça aquesta funció com a lloc de memòria col·lectiva i de continuïtat familiar. Amb el pas del temps i especialment a partir del segle XIX, el despoblament progressiu de Peguera —afavorit per les dures condicions de vida, l’aïllament geogràfic i la transformació del model econòmic rural— comportà la pèrdua d’activitat de l’església. El temple deixà de ser utilitzat de manera regular i, en el decurs del segle XX, entrà en estat de ruïna. Tot i la degradació de la seva estructura, encara avui és possible identificar els seus murs, l’absis i alguns vestigis de la seva planta original.
Bibliografia
SERRA VILARÓ, Joan (1930-1950), Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, Centre d’Estudis Baganesos, Bagà.
CATALÀ i ROCA, Pere (1967-1979, Els Castells Catalans, Dalmau edicions, Barcelona
