Antiga Bòbila de Dusfort
Calonge de Segarra

    Anoia
    Dusfort.
    Emplaçament
    S'hi arriba des de la C-1412, just davant del trencall de l'ajuntament.
    650

    Coordenades:

    41.73768
    1.49563
    374900
    4621745
    Número de fitxa
    08036 - 172
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Algunes estructures comencen a tenir un estat de conservació deficient. A l'interior també s'observa aquesta mateixa patologia.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Gres Catalan. Crta. De Ponts, s/n Apt. 35 - 08280 CALAF
    Autoria de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP

    Conjunt arquitectònic situat entre la carretera C-1412 i l'Eix Transversal. Esta format per dues naus de grans dimensions de planta rectangular, i petites edificacions complementaries. Es troben en un estat de conservació deficient, tal com es pot observar des de l'exterior, però també des de l'interior. Les dues naus principals estaven destinades a l'emmagatzematge ja fos del material obtingut, com de les eines o materials utilitzats per a l'obtenció de la ceràmica. També hi havia un espai destinat per la ventilació. Entre aquestes dues naus, hi trobem un altre espai on es poden observar algunes boques del forns.
    A l'entorn hi trobem les mines d'argila d'on s'extreia el material per a la producció.

    L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalan. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què a l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuar l'explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòvila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills qui s'encarregaren de construir una nova bòvila de tres pisos. A partir d'aquí amb la recuperació econòmica dels anys 60's també s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90's del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar a l'any 2010 en un crisi que ha posat en entredit la seva viabilitat.