Antic traçat del tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols

Cercs

Infraestructura ferroviària construïda per donar sortida al carbó que s'extreia de les mines de Cercs. Era una línia de ferrocarril de tracció animal, és a dir, les vagonetes eren arrossegades per matxos. Per a l'època en què es va construir aquest sistema ja era obsolet. Normalment en aquests casos el recorregut havia de tenir un cert pendent que afavorís la baixada per gravetat (en què les vagonetes solien anar plenes i no calgués arrossegar-les) mentre la pujada fos mitjançant cavalleries amb vagonetes buides. En el cas d'aquest traçat pràcticament no hi havia cap desnivell (el desnivell total acumulat només era de 80 m) i fins i tot el tram des de les mines fins a Berga feia una mica de pujada. En principi només tenia dues estacions, la d'inici a Berga i la final al peu del santuari de la Consolació. El recorregut dins del terme municipal de Cercs era el següent: hi entrava a l'alçada de l'Estany Clar i el Molí d'en Ponça, seguia direcció la Tossa, el Gall, la Comassa, travessava el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, seguia cap a les Mulleres del Gall, el pla de Sant Jordi, el coll de Melques, la Rodonella, la vall de la Garganta (on actualment hi ha la central tèrmica) i acabava a tocar del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Per tal d'intentar mantenir el mateix nivell en tot el recorregut, aquest era molt sinuós (en alguns trams molt semblant al pas de l'actual C-16 per dins del municipi). La línia tenia una longitud de 14,5 km, dels quals 13,1 km estaven dins del terme municipal de Cercs. La plataforma ferroviària i els ponts tenien una amplada de 2 m. Les vies eren de fusta amb un recobriment metàl·lic superior i una amplada de 840 mm, poc habitual. En total hi havia vint viaductes o ponts, corbats i de poca llargada per mirar de mantenir sempre la mateixa cota; d'aquests vint ponts se'n conserven sis dins del tram de Cercs: sobre el molí d'en Ponça, sobre l'Estany Clar, sobre el camí de Tossa, sobre el torrent de les Garrigues, sobre el riu de Peguera i entre la Rodonella i la central tèrmica. En alguns trams la plataforma es sustentava en murs de pedra en sec, magníficament obrats i que encara es conserven en perfecte estat. Només hi havia un túnel, a la zona del Gall i avui en dia desaparegut per les obres de la C-16, i dues petites trinxeres, de les quals se'n conserva una a la zona del camí de Tossa. Les vies eren unes barres llargues fetes amb fusta de faig sobre les quals es clavaven, mitjançant escàrpies, uns passamans de ferro de 56x13 mm de secció que facilitaven el rodament dels vehicles. Les vies de fusta descasaven sobre travesses de fusta.