Antic cementiri de Collsuspina

Collsuspina

En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates.
L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies.