Xemeneia de vapor de la fàbrica de teixits
El Papiol

    Baix Llobregat
    Can Capdevila, s/n
    Emplaçament
    Entre la carretera i la zona d'hortes al costat del riu Llobregat
    31

    Coordenades:

    41.4253
    2.00539
    416891
    4586448
    Número de fitxa
    08158 - 233
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Any
    1850
    Estat de conservació
    Regular
    Com la resta del conjunt, en clar estat de deteriorament
    Protecció
    Legal
    BPU. E06-Catàleg de Patrimoni Arquitectònic del Papiol
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08157A01000011
    Autor de la fitxa
    Juana Maria Huélamo Gabaldón

    A la part nord del complex industrial de la fábrica de teixits i Molí de paper de Capdevila, hi ha un edifici de menors dimensions als de la resta del conjunt patrimonial, que era destinat a allotjar el vapor i la xemeneia. Aquest edifici estava destinat a moure la mula de la indústria que s'hi va instal·lar.
    La xemeneia és un dels elements més representatiu de les fàbriques. Aqueta és el conducte de sortida del fum provinent de les calderes de vapor. És de secció circular i està construïda amb maons sencerament.

    La màquina de vapor era el cor de la fàbrica. Es coneixia popularment com "la mula", ja que accionava tota la maquinària tèxtil de la nau industrial.
    Les xemeneies són elements arquitectònics que mostren d'una banda un valor de referència con a element vertical en el paisatge, però també posseixen un valor de record del passat industrial d'aquest indret.
    La primera màquina de vapor es va instal·lar a la fàbrica tèxtil Bonaplata de Barcelona, el 1833. Malgrat tot, a causa de la inestabilitat política i social provocada per la revolució liberal i la Primera Guerra Carlina, la modernització tecnològica catalana no va experimentar una autèntica revolució fins a la dècada de 1840. Les màquines de filar tradicional, com ara la bergadana, van ser substituïdes per la mule-jenny (popularment conegudes com "la mula", durant els anys trenta i quaranta, fet que va incrementar significativament la producció de fil.