Xemeneia de la Serradora Gibert
Granollers

    Vallès Oriental
    Passatge entre el carrer de l'Enginyer i el carrer Bruniquer, vora la via del tren.
    Emplaçament
    A la zona d'eixample de Granollers
    151

    Coordenades:

    41.60903
    2.2927
    441066
    4606610
    Número de fitxa
    08096 - 448
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Xemeneia industrial que formava part de la Serradora Pi i Gibert, establerta a Granollers a principis del segle XX. És l’únic element que es conserva de l’antic complex industrial. La xemeneia és obrada a totxo vist. Consta d’una base de secció circular amb una sèrie de motllures de forma esglaonada. El fust és de secció circular i troncocònic; és a dir, amb la part inferior més gruixuda. El coronament és format per diverses filades a manera de cornisa, els quals tenien una funció estètica però també evitaven que l’aigua de la pluja malmetés la construcció. El material constructiu és totxo de secció octogonal.

    Altres denominacions: can Felip

    Té un plafó informatiu i forma part de l’itinerari “La ciutat del Fum”, que recorre les xemeneies industrials de Granollers.

    En la primera versió d’aquest Mapa del Patrimoni h havia una fitxa dedicada a aquesta serradora amb la denominació “Can Felip”. Aquesta fitxa ha estat retirada perquè el complex industrial ja no existeix.

    La Serradora Pi i Gibert es va establir a Granollers a principis de segle XX. Va ser la primera de Granollers que es va dedicar a la construcció de caixes de fusta per embalatges i per a l’exportació de fruites. L’empresa, que estava ubicada entre els carrers de Bruniquer i de Tetuan, va estar en actiu almenys des del 1902. Fins el 1908 la raó social era Pi i Gibert, i a partir de 1909 hi consta ja Mariano Gibert Garriga, que va conduir l’empresa fins el 1933. Almenys entre 1913 i 1936 també es produïa electricitat per a ús propi mitjançant una màquina de vapor, que proporcionava la força motriu. La xemeneia expulsava precisament els fums d’aquesta màquina.

    Després de 1933 el fill de Mariano, Pau Gibert Cabruja, va dirigir la serradora fins que va deixar de funcionar, a finals de l’any 1959. Durant la Guerra Civil la serradora va ser incautada. Els bombardejos de l’exèrcit franquista sobre Granollers de l’any 1939 van afectar el conjunt. L‘habitatge de la família Gibert, ubicat al carrer Tetuan, va quedar destruït. En aquest moment prop de la xemeneia s’hi va construir un refugi antiaeri, el qual va desaparèixer amb la urbanització d’aquest espai a partir del 2004.

    Un cop acabada la guerra la família va recuperar l’empresa. A finals de l’any 1959 la serradora va deixar de funcionar com a conseqüència d’un greu incendi. La destrucció gairebé definitiva del complex industrial, però, va succeir a la dècada de 1970, una nit de Sant Joan. Es creu que un coet va prendre foc a les fustes i herbes (CANTARELL, 2018). Després d’aquest episodi el conjunt va restar en un estat avançat de ruïna, però l’any 2002 encara hi quedaven construccions. A partir de l’any 2004 en conjunt es va aterrar i s’urbanitzà el sector. Es va deixar la xemeneia com a testimoni del passat industrial.

    CANTARELL, Cinta (2018). “Serradora Gibert”. Plafons informatius sobre les xemeneies industrials de l’itinerari “la ciutat del fum”. Museu de Granollers.

    SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.