Xarxa de Camins i Senders del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt de Matadepera

Matadepera

La infraestructura de la Xarxa de vies i camins en el cas de l’espai natural està format per tres tipus de xarxes diferents:

La xarxa rodada principal, integrada per les carreteres, que travessen pel parc. Són necessàries per a la comunicació entre els nuclis de població.

La xarxa rodada secundària, integrada per un seguit de camins rurals i forestals, pistes forestals que configuren l’estructura bàsica de l’espai natural protegit. Permeten la comunicació entre masos dispersos, prevenció i extinció d’incendis forestals i faciliten les tasques de vigilància i els accessos als agents rurals, bombers i ADF a més d’altres tipus d’emergències. També permeten arribar als diferents equipaments.

La xarxa de senders excursionistes, integrada bàsicament pels Senders de Gran Recorregut (GR), de més de 50 quilòmetres, validats pels organismes competents. Els itineraris de Petit Recorregut (PR), d’entre 10 i 50 quilòmetres. Finalment, els Senders Locals (SL), de menys de 10 quilòmetres.

Cadascun d’aquests senders està senyalitzat a partir de dues ratlles paral·leles disposades horitzontalment, pintades normalment en el tronc d’un arbre, una roca o en un suport resistent i visible per a l’excursionista. El sender GR està pintat amb una ratlla vermella i al dessota una de blanca. El sender PR, és groga i blanca i el SL, verda i blanca. A banda d’aquests senyals, es pot donar el cas, que durant el trajecte, trobem el mateix senyal en forma d’ “X”, quan això passa, la marca avisa de què se segueix una direcció incorrecta.

A banda d’aquesta tipologia també hi ha els senders urbans circumscrits a un àmbit urbà, tingui la dimensió que tingui. En aquest cas els senyals són de color groc i vermell.

Tots ells estan perfectament protegits i fora d’aquestes àrees bàsiques, només es permetrà obrir nous camins i pistes si l’explotació de recursos forestals i agrícoles, la millora de l’accés a edificis i instal·lacions, la prevenció d’incendis o la restauració de masses forestals ho exigeix.

Dins del Parc, s’inclou, el Camí Ral de Coll Daví, un itinerari senyalitzat amb fites. Aquesta ruta segueix l’antic camí Ral de Barcelona a Manresa creuant per la serra de l’Obac. L’itinerari transcorre pel sector de la Barata (BV.1221 -PK 9,2), amb les referències històriques al bandolerisme succeïdes entorn de l’Hostal de La Barata. 

El Camí dels Monjos, (PR-C 31) un camí històric d’origen medieval que connecta els monestirs benedictins de Sant Llorenç del Munt situat al cim de La Mola (Matadepera), amb el de Sant Cugat del Vallès. En el tram final del camí amb els seus diferents troncals, permet conèixer Can Pobla, la cova o el morral del Drac fins a La Mola.

El camí de Coll d’Estenalles a La Mola (SL – C 54 / IP-4) que tot i que no s’origina dins del municipi, si que procedent de Mura, ressegueix la Carena del Pagès i en arribar al Collet dels Tres Termes, baixa en direcció als Òbits, retorna enrere per anar en direcció al Morral o Cova del Drac i fins al monestir de Sant Llorenç del Munt.

A la Mola des de Can Robert, (SL- C 50) una ruta pensada per a mostrar la riquesa del patrimoni natural i cultural, adaptada per al públic familiar de 10,2 km. El sender inicia el seu recorregut a la Torre de l’Àngel (Punt quilomètric 7 de la carretera de Talamanca).  En el transcurs de la ruta, es poden veure forns de calç, , el trull i el mas mig ensorrat de Can Robert (actualment hi ha un estacionament que permet iniciat la ruta des d’aquest indret). En direcció a Can Pobla, per sobre de Can Robert, les restes de varies tombes medievals i poc abans d’arribar a l’antic mas, l’avenc del Club. Un cop vorejada Can Pobla, envoltats per un paisatge excepcional, el camí costerut enllaça amb el Camí dels Monjos, travessant pels horts de la comunitat, varies coves i abrics. Un cop arribats al monestir, si el temps ho permet, es podrà gaudir del paisatge i visitar l’església i el centre d’interpretació i avituallar-se si és necessari. El retorn es fa per la Canal de l’Abella un cop deixat enrere el Morral o Cova del Drac que ens conduirà de nou fins a la Torre de l’Àngel.

Santa Agnès. La ruta s’origina al municipi veí. Però des del santuari de la Mare de Déu de les Arenes permet endinsar-se per la Canal de Santa Agnès fins a l’ermita, parcialment construïda en una balma.

Tret d’aquests senders senyalitzats, la muntanya de Sant Llorenç té altres corriols, la majoria conservats per excursionistes i bons coneixedors del terreny. Antics camins de bast, de gent de muntanya com carboners, calcinaires, pegaires, i tots aquells oficis relacionats amb l’exploració forestal. Aquests camins, recorren la muntanya d’un costat a l’altre, paral·lels, arran de cingleres. Gran part del recorregut no està adaptat per al públic familiar, degut a la perillositat que comporta travessar alguns dels passos més estrets. En el seu recorregut es poden veure antigues súties i places carboners i les restes d’alguna barraca de carboner, fonts o surgències intermitents, com la font de Neda, la font de la Soleia, la font de les Mosques o la del Senglar, la font del Raig i la de les Àligues tot descobrint un paisatge feréstec excepcional. Ens referim al Camí dels Maringes, al Camí de la Font Soleia i al Camí de la Senyora sotmesos als capricis de la natura i on vist des de lluny, fa difícil establir una línia visual del recorregut. El camí més feréstec i menys freqüentat és tal vegada el dels Maringes. La darrera nevada en va fer desaparèixer una part i només els bons coneixedors de la muntanya, amb paciència varen obrir un estret pas entre els arínjols i roquissars.