Xalet de Manuel Reverter
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estiueig, d'estil noucentista, projectat el 1927 per l'arquitecte Enric Mora Gosch. L'edifici és format per diversos cossos que inclouen una torre posterior. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a diversos vessants i també amb terrat pla.
La façana principal, que dona al carrer Fortuny, presenta una composició asimètrica, amb un cos semioctogonal que sobresurt a la dreta. Aquest cos acull una tribuna a dos nivells. Les finestres de l'edifici tenen un ampit recolzat per petites mènsules d'estil corinti. Els tancaments de les finestres són amb persianes de llibret. Els paraments són arrebossats, a les cantoneres a imitació de carreus. L'entrada a la casa es realitza per una façana lateral. El coronament de l'edifici es resol mitjançant un fris amb esgrafiats geomètrics, una cornisa d'estil corinti i, al damunt, una balustrada de peces de morter modelat entre pilastrons.
La torre presenta unes galeries al pis superior amb finestres d'arcs de mig punt, i la teulada és a quatre vessants, amb teula àrab. Aquesta i altres teulades tenen boles de remat.
Història
Manuel Reverter, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir un xalet el 27 de març de 1927, segons projecte d'Enric Mora Gosch, arquitecte. El projecte va ser aprovat per la comissió permanent de l'ajuntament santcugatenc el 3 d'abril de 1927.
L’arquitecte Enric Mora Gosch va néixer el 1895 i va morir el 1966. Va ser arquitecte municipal de Sant Cugat a partir de 1925, primer com ajudant de Ferran Cels i, posteriorment, com a titular fins a la dècada de 1960. Va ser catedràtic de dibuix de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre altres edificis, va projectar la casa Josep Garcia, de Sant Cugat, el Mas Boronat, de Salomó, la casa Joan Reig, de Barcelona, i l’església parroquial de Santa Maria de Cornellà.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
