Xalet de Joan Mitjans
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Rambla Mn. Jacint Verdaguer, número 207
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.456996269834
    2.0451854202687
    420256
    4589930
    Número de fitxa
    08205 - 386
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Any
    1933
    Emili Sala Pibernat
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa B-63.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0301103DF2900A0001DF
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)
    Oficina de Patrimoni Cultural

    Xalet d'estiueig d'estil noucentista, en la línia de tradició mediterrània, projectat l'any 1933 per l'arquitecte Emili Sala Pibernat. Consta de diferents cossos, incloent una torratxa. L'edifici disposa de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants.

    La façana principal és formada per tres cossos diferenciats, amb la torratxa a la dreta. En el cos central hi ha el portal a l'habitatge, sota un porxo amb quatre columnes d'estil corinti que suporten un balcó superior. Sobre un fris motllurat, la barana del balcó és en forma de balustrada amb peces de morter modelat. El balcó té una sola obertura. Al nivell de les golfes hi ha una finestra de mitja circumferència partida amb un monjo o mainell. 

    El cos de la torre té finestres en els seus tres pisos. Al nivell superior té una galeria de tres obertures d'arc de punt rodó. En el primer pis hi ha una sola finestra, que presenta un ampit amb jardinera i frontal de ceràmica marró suportada per una mènsula. A la planta baixa hi ha dues finestres de punt rodó. La teulada de la torre és a quatre vessants.

    Tots els murs estan arrebossats, i els angles presenten estucat imitant carreus. Les obertures estan emfatitzades amb una banda pintada al seu contorn. Coronament de l'edifici es resol mitjançant un ràfec amb caps de biga de fusta.

    La tanca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. 

    El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.

    Pel que fa a aquest xalet en particular, Joan Mitjans, de Barcelona, va demanar llicència d'obres per construir-lo a principis de setembre de 1933. El projecte era d'Emili Sala Pibernat, arquitecte. El permís va ser autoritzat el 13 de setembre del mateix any.

    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.