Vil·la Pepita
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquest conjunt va ser projectat com a dos edificis independents i diversos annexos (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, està format per dos cossos adossats d'estructura simètrica però disposició inversa. El tret diferenciador està format pel coronament de cada cos, on destaca un plafó enrajolat amb el nom VILLA PEPITA. El primer és un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d'un sòcol de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb maó vist i trencaigües superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en maó vist en arc pla. A les façanes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular. Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta és a quatre vessants. El segon edifici es com una llarga galeria que només té una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada façana (tres més grans i dues de petites alternades) emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat. Al final d'aquest segon edifici, s'alça una petita torre de característiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle metàl·lics. A més trobem una interessant glorieta dins del gran jardí de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, té un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura metàl·lica.
Història
Aquesta casa d'estiueig, pertanyent a la mateixa família, va ser una de les cases d'estiueg modernistes construïdes el 1915 per l'arquitecte Raspall. Vil·la Pepita, igual que vil·la Rosita és un bon exemple de l'arquitectura noucentista del municipi, construïda el 1915 per l'arquitecte M.J. Raspall i Mayol, presenta la grandiositat i la riquesa dels espais i els elements decoratius. En destaquen la torre mirador, que sobresurt de la teulada; les teules vidriades de diferents colors, que dibuixen a la teulada diverses figures geomètriques. Quan el tren arribà al poble del Figaró, cap el 1875, un nou concepte de vida va transformar el poble. Al cantó de migdia del municipi es construïren grans torres i palauets, seguint les més modernes tendències arquitectòniques: el noucentisme i el modernisme. Aquest fenomen, bàsicament burgès i d'iniciativa privada va sorgir amb la intenció de cercar la modernitat però amb els elements de la cultura pròpia; a través dels diversos elements arquitectònics i ornamentals (ceràmica, maó vist, policromia, vidrieres multicolors, pedra artificial, ferro forjat, etc.); la reinterpretació del gòtic, de les formes exòtiques i orientals, amb influències de l'art mudèjar i musulmà; l'eliminació de la sensació de feixuguesa i el treball amb els volums; la temàtica naturalista (flors, insectes, aus, nimfes, etc.).
Bibliografia
AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.
