La Villa Conchita i la Villa Adela són dues cases integrades en una única construcció, simètriques respecte de l'eix vertical que les separa. El conjunt és de planta rectangular i està cobert a quatre aigües. Tenen un petit jardí previ als habitatges elevat respecte del nivell del carrer. La façana principal presenta als dos extrems de l'edifici una petita porxada coberta a quatre aigües que aixopluga les portes d'accés. Entre ambdues se situen dues finestres rectangulars que tenen, a sobre, a l'alçada del primer pis, un petit balcó amb barana de ferro forjat. La façana, als extrems en què es troba la porxada de les portes principals, té més altura i dibuixa un perfil ondulat que serveix per ubicar-hi una rosassa. A la façana, observem l'existència d'esgrafiats que reprodueixen garlandes i motius naturalistes, i també la utilització de peces ceràmiques de colors contrastats, característiques pròpies del modernisme. Ambdues cases configuren un exemple de l'arquitectura privada que es projectava en l'època de la seva construcció. Segueixen la concepció d'una façana unitària per les dues cases i la incorporació d'un petit jardí. Es tracta d'un esquema que Gabriel Borrell ja reproduïa anys enrere amb construccions com les cases d'en Molins del carrer de Jacint Verdaguer.
És una arquitectura molt racional que pren un caràcter eclèctic per la inclusió d'elements propis de diferents estils.
