Villa Anita
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa A-8.
Descripció
Conjunt de dues cases bessones, adossades, d'estil modernista. L'edificació consta de plata baixa i pis. La construcció és d'obra a la planta baixa i de fusta al primer pis, seguint l'estil americà que va gaudir d'una certa popularitat a principis de segle XX. Té com a element característic el porxo a la planta de coberta, amb una estructura d'encavallada de fusta amb elements decoratius i de suport, com ara la gelosia o elements pintats de color blau. De fet, l'estructura està pintada de color blau i les façanes estaven pintades en origen de colors vermell i verd. L'accés als dos habitatges es fa per les façanes laterals.
A la façana del carrer Bergara a la planta baixa hi ha un gran arc rebaixat amb baix relleu que emmarca les finestres dels dormitoris. A la façana de la rambla Rivera al primer pis hi ha un mirador d'estil modernista que originàriament eren les cuines. En aquesta façana, entre la planta baixa i el mirador del primer pis, hi ha una majòlica amb la representació de Sant Jordi. La teulada és una coberta a quatre vessants, fets amb plaques de fibrociment. Està sustentada per una estructura de pilars i arcs de fusta.
La funcionalitat del porxo de fusta a la segona planta no està clara. Hom creu que: "[...] podria ser que fos un assecador o lloc d'aclimatació de la fusta amb la qual el propi Llorenç Tomàs (paleta de Sant Cugat) va bastir la Casa Americana (incendiada l'any 1983), en la cantonada del Pla del Vinyet amb la carretera de la Rabassada la qual s'incendià l'any 1983". (RPEPPA 2008, fitxa Villa Anita A-8).
La tanca del recinte està formada per un sòcol baix i pilastres d'obra, amb una reixa ornamental i dues portes d'accés a l'extrem. A la propietat hi havia una torre de molí de vent i un pou que van ser enderrocats a finals del segle XX.
A Sant Cugat es va construir una altra casa de fusta d'estil americà: la casa del carrer Sant Rafael. Aquesta moda constructiva va estendre's per arreu de Catalunya a principis del segle XX.
Història
Llorenç Tomàs, constructor, va demanar permís d'obres el 1915 per construir dues cases adossades segons projecte de l'arquitecte Eduard M. Balcells Buigas.
Eduard Maria Balcells Buïgas va néixer el 1877 a Barcelona i va morir el 1965 a la mateixa ciutat. Arquitecte des de 1905, des d’aquell any va exercir com a tal a Cerdanyola del Vallès. Va projectar edificis en els estils modernista i noucentista. A Sant Cugat del Vallès va realitzar la casa Lluch, la casa Mir, la casa Calado, la casa Generalife i la casa Monès entre d'altres.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
MACKAY, David (1966). “Eduardo Balcells”. Cuadernos de Arquitectura núm. 63, p. 41-44.
MIQUEL SERRA, Domènec (1997). “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”. Gausac núm. 11, p. 53-88.
MIQUEL SERRA, Domènec (1998). “Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès”. Gausac núm. 12, p. 61-68.
MIQUEL SERRA, Domènec (2019). Sant Cugat, vila d’estiueig. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 22.
