Veracreu
Oristà

    Osona
    Rectoria de Sant Andreu d'Oristà. c. Bon Aire, 1. Nucli urbà d'Oristà. Oristà

    Coordenades:

    41.93217
    2.05995
    422064
    4642672
    Número de fitxa
    08151 - 296
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Modern
    Renaixement
    Barroc
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Vic. c. Santa Maria, 1. 08500. Vic
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Veracreu es troba ubicada dins d'una vitrina formant part de les exposicions d'art litúrgic del projecte ACCURO del bisbat de Vic, en una de les sales del Museu de Terrissa (ubicat a la rectoria de Sant Andreu d'Oristà). Es tracta d'una magnífica Veracreu de plata, plata sobredaurada, pedreria, esmalt, vidre i relíquia formada per un peu amb templet renaixentista i una creu amb calats que s'hi encaixa mitjançant una tija d'inserció. El peu té la base motllurada, oval, iniciada per una peanya llisa sobre la qual s'aixeca un cos bombat, decorat amb repussats vegetals sobre fons microperlat, amb un esmalt blau davant i darrere, i una pedra a cada lateral. Damunt hi ha un altre cos bombat amb fons microperlat decorat amb sis querubins repussats i entercalats entre motius florals. Una faixa llisa ornada amb sis elements dragonats de fosa, llisos dóna pas a la base del templet. Aquesta base està formada per un cos bombat, cisellat pseudo-vegetalment i amb sis tornapuntes perlats, un esmalt davant i l'altre darrere i dues pedres a cada lateral. El templet és centrat per la figura de Sant Andreu amb aspa i llibre. Sis arcs sostenen el sostre: els dos pilars laterals es flanquegen amb tornapuntes, i els quatre frontals i posteriors amb columnes aplicades. Cada columna acaba en pinacle a la teulada, la qual es decorada amb escates. La creu és definida per un passamà de secció quadrada, rodejat de cresteria en la part exterior i amb entramat vegetal calat a l'interior. Les terminacions dels quatre braços prenen volum circular a partir de les diverses volutes que formen una trama calada, amb una flor de lis culminant a l'extrem. Una teca quadrada centra la creuera, i en els angles de la mateixa trobem feixos de raigs ondulats i rectilinis, al centre dels quals, en el revers de la creu hi ha una peça translúcida. Completen la decoració quatre esmalts blaus amb sanefes daurades, situats al centre de les terminacions dels braços.

    Punxó de Barcelona i burinada d'1 centímetre a la tija d'inserció i a la base del templet. "+BA" La tercera imatge s'ha extret del llibre: Oristà i la seva història.

    L'any 1647 l'argenter Miquel Monclús signava un contracte a Barcelona amb el prevere Pau Puigdesens, representant dels obrers de la parròquia, pel qual es comprometia a fer una Veracreu d'argent sobredaurat "conforme y de la manera y tall de la de la Seu de la present ciutat y conforme lo dibuix dit Monclús lo ha lliurat". Aquest cobraria 70 lliures barcelonines a compte de l'or, l'argent i la mà d'obra, és a dir, tant pel valor de la Veracreu com de les pedres que la decorarien, a més de cinc unces i dos argenços de plata, i l'havia d'acabar el mes de setembre següent. Així va ser ja que el 30 d'octubre fou cancel·lat el contracte (Ordeig:1995).

    FONT, Dani (1995). Inventari de bens artístics del bisbat de Vic (inèdit). BDV. 664. ORDEIG, Ramon (1995). Oristà i la seva història. Ajuntament d'Oristà i Caixa Manlleu.