Jacint Verdaguer i Santaló va néixer a Folgueroles el 17 de maig de 1945 i va morir el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera, a Barcelona. El 1855 va entrar a estudiar al seminari de Vic i va ser ordenat de prevere el 1870. Aleshores, va ser destinat com a vicari a la parròquia del poble de Vinyoles d'Orís, a Osona. El 1865 va guanyar el primer premi dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema "Dos màrtirs d'una pàtria". Va recollir el premi vestit de pagès al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El 1874 va començar a ser el sacerdot de la Companyia Transatlàntica, propietat del marquès de Comillas, on fou hostatjat a casa seva, al palau Moja, a les rambles. Entre els anys 1877 i 1893 va escriure els poemes l'Atlàntida i Canigó. Va patir una crisi espiritual, es va barallar amb la família López i Güell i el bisbat de Barcelona el va enviar al santuari de la Gleva, a Osona. Va tornar a Barcelona, passant els seus darrers anys com a prevere beneficiat a l'església de Betlem, a les rambles.
