Valldaura Vell Olvan

Berguedà
Santa Maria de Valldaura
Des de la carretera de Gironella a Prats surt el camí que ressegueix la riera de la Riba
08144-98
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Gòtic
Modern
Renaixement
Contemporani
XIII-XX
Bo
Valldaura Vell ha estat reformada moltes vegades, ultimament entre 1984 i 1994 per tal d'adapar-la a casa de colònies, servei que continua fent.
Inexistent
IPA nº 3468
Fàcil
Social
Privada
Ref. cad.: 007A00005
Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.

Valldaura Vell, antic monestir de monges cistercenques reconvertit posteriorment en masia i avui en casa de colònies, és un interessant edifici d'estructura rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, teulada a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal, que mira a ponent. Aquest edifici té un cos afegit per la banda de ponent format per galeries o eixides amb arcs rebaixats a la zona de migdia i llindes de fusta a ponent, substituïdes, arran de l'ultima reforma, per bigues de ciment. L'estructura original encara es pot entreveure, malgrat, els afegits i estava composta d'una nau rectangular i un pis suportat per pilars de carreus ben tallats i escairats, i encavallades de fusta. A la façana de migdia es conserven dues arcades apuntades, les quals probablement haurien servit per comunicar amb un ambit avui perdut. La porta, oberta a la façana de ponent, es d'arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra sorrenca. L'aparell es fet amb carreus ben tallats i en filades horitzontals que es pot relacionar amb el carreu amb que es va construir la veïna església.

Valldaura Vell, Valldaura Nou, l'església de Santa Maria i el cementiri formen un conjunt arquitectònic de notable interès situat en una frondosa vall que és documentada des del s. XIII. Caldria millorar la carretera per tal de poder-hi accedir més comodament.

Els germans Bernat i Geralda de la Portella fundaren el monestir de Sta. Maria de Valldaura l'any 1231; el 1338 part de la comunitat de monges cistercenques es traslladà a Berga, a la casa de Sta. Maria de Montbenet. La comunitat que restà a Valldaura es traslladà, definitivament a Manresa, el setembre de 1398. El 1516 l'abadessa Francesca d'Oluja establí en el monestir enrunat de Valldaura i les seves terres, a Bartomeu Ballart que, a partir d'aquesta data prengué el nom de la propietat i la família s'anomenà Valldauara, nom que avui encara conserva la propietat i el cognom, tot i que canviat a "Balldaura". El 1872 Ramon Valldaura decidí construir una casa nova, Valldaura Nou ampliada el 1906 amb la construcció de les eixides a la façana de migdia, a un quilòmetre de la vella masia i antic monestir, deixant aquest com a masoveria. Després d'estar uns anys eshabitat, l'any 1984 respsonsables de la parròquia de Valldaura de Manresa d'acord amb l'actual propietari, hi començaren a fer obres en el vell monestir per adaptar-lo a casa de colònies, servei que està fent actualment.

SANTAMARIA, J.(1986): Memòries del monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu abaciat i Baronia, p.83-95.
Catalunya Romànica,XII.El Berguedà (1988), p.353-354.
Invenari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1994), p.134.
BUSQUETS (2002). El Monestir i la família de Valldaura (inèdit)