Vall de Maria; Can Linati
Arenys de Mar

    Maresme
    Carrertera N-II PK 659
    Emplaçament
    Camping Carlitos

    Coordenades:

    41.585227852727
    2.569363117218
    464105
    4603816
    Número de fitxa
    08006 - 268
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Romà
    Segle
    II aC - V dC
    Estat de conservació
    Dolent
    Parcialment destruït.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (CC.AA), núm. 770
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    001010500DG60C0001HB
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Jaciment d’època romana, segurament un hàbitat que fou excavat l’any 1931. La intervenció arqueològica permeté documentar dos paviments, un d'opus testaceum i l'altre de reticulatum. També es va documentar un forn, al marge sud-est, i canalitzacions d'aigua. Totes aquestes estructures van ser destruïdes segons X. Barral (1978) el mateix 1931.

    L’any 1987 es va realitzar una intervenció arqueològica que va descobrir un dipòsit amb parets de maons revestits d'opus signinum, amb un paviment d'opus reticulatum en tota la superfície, que presenta un desnivell progressiu intencionat. També es va documentar un abocador.

    Tota la zona del dipòsit es va cobrir amb sauló, conservant-lo. Malgrat aquestes mesures protectores l'àrea es va urbanitzar i en l'actualitat l'espai del jaciment és ocupat per un càmping: "El Carlitos". Segons el material que es conserva, i les notícies de les troballes que es van observar a principis de segle passat, es pot establir l'existència d'una vil·la romana. De manera concreta, les restes estructurals, restes de mosaics, conservades en diferents museus, semblen pertànyer a la pars urbana d'aquest establiment. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades i la informació de què es disposa, aquest espai s'hauria ocupat en època romana sense poder-ne acotar més la seva datació.

    L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, un cop passat el nucli urbà d'Arenys de Mar en direcció cap a Canet de Mar, abans d'arribar al PK 659. L'àrea on s'ubica el jaciment es documenta al cantó nord de la carretera, on actualment hi ha el càmping "El Carlitos". Zona totalment urbanitzada i rebaixada per les diverses obres del càmping.

    Jaciment documentat abans de 1885 per Fidel Fita, que va trobar-hi ceràmica, monedes i restes de mosaics d'opus tessellatum i d'opus sectile.

    Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no s'ha documentat cap resta arqueològica ja que la zona està plenament urbanitzada pel càmping "El Carlitos". Es desconeix si durant la urbanització del càmping es varen destruir les restes del dipòsit documentat l'any 1987.

    ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.

    ALSIUS ,P. (1898). La Vall de Maria; dins RAAAB, I. Banyoles.

    BARRAL, Xavier (1978). Les mosaiques romaines et médiévales de la regió Laietana (Barcelona et ses environs). Barcelona: Universitat de Barcelona.

    ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.

    FITA, F.(1885). Estudios históricos; dins Butlletí de l’Acadèmia de la Història.

    GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result el 21 de febrer de 2023].

    GORGES, J.G (1979). Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique. París: Université de Bordeaux.

    PELLICER, J.M. (1887). Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro. Mataró.

    PLA CARGOL, C.F. J (1949). Comisión provincial de monumentos de Gerona. Un siglo de actuación; dins Memòria Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VI. Girona.

    PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.

    SERRA RÀFOLS, j DE c (1928). Forma  Conventus tarraconensis; dins Memòria, vol. I, fasc. 4. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 69.