València
Gurb

    Osona
    Parròquia de Sant Julià Sassorba
    Emplaçament
    A 1700 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 6'750.

    Coordenades:

    41.94091
    2.17768
    431834
    4643543
    Número de fitxa
    08100 - 27
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Regular
    Algunes de les estructures adossades es troben parcialment enrunades.
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament de Gurb, 2002.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA
    Accés
    Restringit
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref.Cad: 08099A02300053
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte

    València està situada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, a l'est de la Salada i al nord de l'Eix Transversal, quedant separat d'aquest per un fort desnivell.
    Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al sud-est i diverses estructures ubicades al voltant tancant un pati o lliça davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb filades regulars de carreus treballats, i amb cantonades de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva l'original filada de lloses. Actualment totes les obertures es troben tapiades amb obra vista.
    La façana principal, orientada al sud, està bastida a nivell de planta baixa amb diverses filades regulars de carreus treballats entre els quals hi ha diverses obertures. També a la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb un element en relleu a la llinda que consisteix en una forma ovalada emmarcada amb elements geomètrics a mode d'escut i dins la qual hi ha la data de 1613, la inicial V i un motiu floral. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, la de la dreta de les quals, ubicada sobre el portal, té una decoració d'arc conopial a la llinda sobre el qual hi ha la data de 1613 inscrita, amb un motiu floral, una creu i la inicial V intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, una obertura tipus eixida emmarcada amb obra i una finestra tapiada que originalment formava una doble obertura d'arc de mig punt. A la part dreta de la façana sobresurt un volum adossat, una part del qual es troba bastit amb obra vista. A la part sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb la data de 1730 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Davant la façana hi ha la lliça delimitada pel volum adossat i diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades i ampliades amb obra vista. L'accés principal a la lliça és un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedres treballades a plec de llibre a l'extrem sud.
    La façana oest conté una porta i una finestra emmarcades amb obra vista a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes.
    La façana nord conté un cobert d'obra vista adossat modernament a la part esquerra i sis finestres, entre les que destaquen una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra, al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, sobre la qual hi ha la data de 1623 inscrita amb una creu intercalada.
    La façana est conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna a un pas cobert que comunica amb la lliça, i dues obertures, una de les quals és una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat al sud amb una volta de forn parcialment enrunada que sobresurt a l'extrem sud.

    València es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, i també en els fogatges de 1497 i 1553.

    GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). "Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360" dins Ausa, vol XXII. 2005.
    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.